jueves, 6 de octubre de 2011

SOMIAR, Encara estem a temps


Encara estem a temps de ... somiar, . . . jo he somiat … algú em va dir una vegada que el que somiava no es cumplia … llàstima!, … en fi no puc per menys que deixar constància del meu somni.
Estava a casa veient la “caixa ximple” i de repende començo a escoltar notícies el dia 21-N, després de les eleccions espanyoles i a veure quínes dades facilitaven.
Van començar explicant l'ocorregut a Catalunya: 10 PSC, 5 CIU, 2 PP, 1 ERC, 4 ICV, 1 PXC, i tot una llista de sigles, que contenien la resta dels seleccionats: 24 diputats més i 8 grups politics que fins ara eren extraparlamentaris i ara ja no ho serán!.
El meu estat RAM em convertia en una persona amb taquicardias que cada cop em feien suar mes. Van continuar amb les dades de tota Espanya … PP 75, PSOE 65, CIU 5, BILDU 8, PNB 3, IU 20, BNG 5, CC 5, UPYD 15, i una llista que no superaven 10 diputats cadascun amb un total de 154 nous diputats. Sobre la marxa vaig comptabilitzar 30 grups polítics que conviurien l'el Congrés espanyol. La taquicardia seguia en ascens, en aquell moment  la meva dona percebia la meva suor i  m'apropava una tovallola, doncs la suor continuava en augment … aconseguia aprimarme amb tan de suor, … preocupat observava que els meus 105 quilos de pes es convertien en 85 (el meu pes ideal)!!,  
A partir d'aquest moment els meus batecs es van anar reduint-se quedant-me amb una pressió arterial de 12-7, … donada la situació acudien a realitzar-me anàlisi de sang i d'orina, tenint resultats a l'instant, colesterol perfecte, glucemia immillorable, triglicédidos en el seu punt, etc. Etc. Mai havia aconseguit estar millor en la meva condició física, . . . semblava que hi havia canviado el meu món. Em sentia content, alegre, il·lusionat, volia compartir la meva alegria amb tothom:  amb amics, , amb família, amb tots, absolutament tots. Tènia que explicar-li-ho a algú doncs. “el que no s'explica no existeix” i a mesura que donava nous passos per acudir al telèfon, a l'ordinador, al twitter, al facebook, al google … vaig notar un cert cansament  en el meu cap, al poc em vaig adonar que estava despert i que totes les dades físiques eren les de abans d'anar-me a dormir. I també, que els resultats de les eleccions no coincidien amb el que en el meu somni hi havia vist.
Somiar és lliure, emocionant o un malson, però crec que encara estem a temps de somiar i estic segur que si tots ho fem … ho aconseguirem. Encara estem a temps d'aconseguir derrocar el bipartidisme, i donar oportunitat a tots aquells que no han tingut el poder polític, que encara no coneixem i que segur tenen moltes coses que dir i que fer … donem-los una oportunitat. Jo almenys ho vaig somiar.

1 comentario: