ETICA PROFESSIONAL

Encara estem a temps … d'exigir que els que avui ens complauen i espanten amb els seus comentaris i anàlisis…, veritables “cap grossos” de la comunicació amb impressionants curriculums univesitaris i acadèmics mostrin la seva veritable ètica professional.

Tots els que hem acudit a la universitat hem estat objecte de discursos i conferències pedagògiques de multitud de temes, però … algú va rebre classes d'ètica professional?, de deontologia professional? … dubto molt que algú pugui dir que si. 

Si, al contrari i en moltes ocasions hem rebut missatges de “vorejar” la línia vermella i fins i tot “tècniques i tàctiques” per sobrepassar-la, sobretot els “educats” en economia i dret. Camps d'on han sortit els grans experts actuals en frau fiscal, enginyeria fiscal, "endevins" de la llei, manipuladors de la realitat i de la veritat, redactors de lleis que ens han “fet la llei i el parany”, en fi ja ens entenem!.

Tots els nostres assessors, consultors, experts en general dels temes econòmics i en dret, també ho han estat de polítics, ajuntaments, autonomies i del propi Estat, que ens han portat al que avui qualsevol ciutadà avorreix, desoeix i ja critica. I si no han estat ells han estat els seus companys d'estudi, d'universitat i fins i tot de partit polític. 

Àdhuc som a temps d'incorporar crèdits i ensenyaments a les escoles i Universitats, per que siguin estudiats e interioritzats, perque deixin a la llum de la vergonya a tots aquells que demà seran els nostres nous assessors i consultors.

… de exigir ètica professional!

Amb la llengua . . . encara estem a temps

Estracte d'article al diari ARA d'Antoni Bassas. (part final) ... 
UNA QUESTIÓ DE DIGNITAT (05/09/11)

Indignació: Catalunya va seguir els procediments previstos a la llei i va votar sí a l'Estatut, malgrat que ja venia retallat pel Congrés, víctima de la calculada histèria política del Partit Popular i l'ànima jacobina del PSOE. Un Tribunal Constitucional desacreditat el va sentenciar políticament i ¿ara resulta que hem d'anar cap enrere? De cap manera. La dignitat passa per un gest excepcional de desobediència. Així s'han comportat altres pobles en el curs de la història, i ara ens toca a nosaltres. (Això sí, no fem escarafalls amb les sentències si després no som capaços d'aguantar una conversa en català o ens dirigim en castellà a un desconegut.)

Fer un pensament: no podem continuar vivint en aquest continu estrès nacional. No podem admetre que Espanya ens tracti com una nosa, que presenti la llengua catalana en termes de conflicte, que ens esgoti fiscalment, que ignori la nostra producció cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos comercialment i que, a sobre, alimenti i propagui diàriament la mentida sobre Catalunya, tant se val que parli de llengua o d'impostos. Ja fa massa temps que dura, i tots ho veiem. Les crides al desacatament de la sentència d'aquests dies, o a la insubmissió fiscal mesos enrere, són manifestacions d'un malestar constant que evidencia un problema de fons que no fa més que créixer i que ja no podem ignorar ni llegar a la pròxima generació: l'única convivència possible amb Espanya és la de dos bons veïns. Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor d'edat.

Ser catalans és la nostra manera de ser al món. Massa gent ha patit tortura, presó, exili o mort per preservar la nostra identitat. La resposta que ara donem, i singularment la que donin els partits polítics catalans, és una qüestió de dignitat.

El meu primer

Acabo de iniciar una nova experiencia, que espero sigui satisfactoria. Hi seguit unes instruccions i he "creat" un blogg. No se com anirá, pero espero poder deixar escrit aquelles reflexions, que a vegades per "mandra" no ho fas. Si ho veieu espero poder ser explicit en propers escrits, ara estic molt emocionat i no puc dir res mes. Gracies per llegir-ho.
Salutacions a tothom